Torrarem quatre castanyes
quan regni la nit al cel,
i amb històries de fantasmes
tremolarà de por la gent.
Cada esclat del tronc que crema,
cada espurna de la llar
fan del foc la llum extrema.
Quan es buidin les safates
quan de les castanyes quedin sols
les clofolles i l'olor,
només llavors esperarem
que passi el temps ràpidament
perquè arribi una altra festa al calendari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada